jueves, 31 de diciembre de 2009

Hoal a tothom!

Aquest ha estat un quatrimestre ple de coses noves, de coneixements nous que hem anant adquirint. Sobretot a l'assignatura de les TIC.
He après moltes coses de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i he après a utilitzar-les per fi.
He descobert coses com la tasca contrapublicitària que està portant a cap l'Oscar Brahim o el funcionament de la Web 2.0 i la pròxima 3.0.
També m'he plantejat si la nova educació 2.0 és millor que la 1.0 antiga.


Com a conclusions finals voldria dir que m'ha encantat aquesta assignatura i que espero que tot el que he après ho pugui aplicar en un futur pròxim al que serà la meva carrera vital: la meva professió.



Bon Nadal i bon any nou 2010!

miércoles, 9 de diciembre de 2009

Contrapublicitat

Hola a tothom!

Aquí penjo el meu treball de contrapublicitat. Per fer-lo, he escollit aquest anunci de Coca-Cola una mica antic. En aquest el Pare Noel i els animals estan predicant l'esperit nadalenc amb l'ajuda de la Coca-Cola, per suposat.





En l'anunci transformat, es pot veure un os polar vestit de vermell que li està donant un missatge al Pare Noel. Aquest missatge és: "contagiemos el espíritu consumidor". L'os representa el capitalisme i tot el que això comporta: la globalització, el consum, etc. El Pare Noel representa les tradicions. Com es veu, aquest consumisme està canviant de "color" les tradicions que cadascú té i les està tornant un fet simplement comercial.

El Pare Noel està pintat de verd perque aquest era el seu color original. Va ser amb l'aparició de Coca-Cola que es va tornar vermell, on en un anunci el van vestir de vermell per promocionar la beguda.


Amb aquesta transformació vull fer una crítica de com l'era del capital i de la globalització està canviant tot el món i està fent que les tradicions es facin més "mundials" i, sobretot, més comercials.

Espero que us agradi!

Marta.



Oscar Brahim, un artista reivindicatiu


Hola a tothom!

Avui parlaré sobre aquest home, l'Oscar Brahim, un argentí amb pocs recursos que aporta molt al món "civilitzat". Ell és un dels pocs que s'atreveix a transformar l'univers global en el qual vivim, un univers carregat de publicitat i missatges subliminals que fa créixer el capital de només uns quants.
Ell fa una crítica molt creativa a base de la publicitat que es troba al carrer, la qual transforma per tal de transmetre missatges reals, sincers, molt personals.

Tot i que la seva carrera professional no era del tot bona (era un taxista amb un número de clients molt baix) i no sempre tenia suficients diners per a poder arribar a fi de mes amb la seva dona i els seus fills, ell seguia intentant canviar les coses. Perque sempre hi ha temps per a canviar el món, per dir la teva.

Ell fa el que hauríem de fer tots: transformar el nostre pensament i ser crític amb tot el que ens donen o el que ens volen vendre. També endevina el significat de la publicitat i li dóna un de nou, ben diferent a l'anterior, però, a la vegada, no tant diferent.

M'agradaria q tots i totes fóssim més com Oscar Brahim i que pugui arribar un moment en el que no ens deixem enganyar i poguem decidir. Perque la publicitat ens ofega sense que ens adonem i una vegada que ens hem ofegat ja no hi ha sortida possible.
I considero que aquest és un factor molt important de la vida d'una persona: la capacitat de crítica.

Pensem-hi!

Marta.



jueves, 3 de diciembre de 2009

Educació 2.0

Hola a tothom!

Fa uns dies va venir a classe Xavi Giró a parlar-nos de les últimes invencions cibernètiques, concretament de la Web 2.0 . Ens va explicar com funciona i quins canvis comporta la web 2.0 de la web 1.0 que hi havia fa un temps. La conferència va ser molt entenedora i vaig poder comprendre millor les opcions actuals pel que fa a la comunicació i al informació via internet, com les wikis, facebook o el correu electrònic.

Però, i l'educació? També ha passat de ser 1.0 a 2.0? La resposta és sí.

Amb els avenços en la comunicació, els mètodes d'ensenyament també han anat evolucionant. Per exemple, quan abans havies de fer un treball sobre Bach per a la classe de música, anaves a la biblioteca, cercaves informació sobre el compositor en una enciclopèdia i copiaves el que et semblava més important. Ara, obres un navegador, entres a Google i poses el nom, li dones a enter i allà et surten un munt d'enllaços a d'altres pàgines web que parlen sobre el comopsitor, selecciones un i, en el moment d'entrar, selecciones i enganxes el paràgraf que més t'ha interessat en un processador de textos. Així és molt més ràpid i fàcil fer un treball.

Actualment, tenim a l'abast molta més informació i hi podem accedir més fàcilment. Això és un avantatge, però també és un incovenient, ja que es perden les capacitats de selecció de la bona informació i de cura de fer un bon treball. Moltes vegades, el que trobem a internet no és del tot cert o és completament erroni, però no ens adonem. De seguida, els nanos reben informació incorrecta i no ho saben perquè no tenen aquesta capacitat per saber què està bé i què no.

Però no to són inconvenients. Amb la creació de les xarxes de comunicació que ha comportat la Web 2.0 es poden compartir coneixements de tot tipus amb persones de distintes poblacions, països i, fins i tot, continents de manera instantània. I trobo que aquest és un gran avantatge, perquè així, per exemple, una comunitat de científics dels EE.UU. pot descobrir la vacuna contra la sida i informar d'això a les altres comunitats de cinetífcs del món en el mateix moment.



L'educació 2.0 és la millor forma d'aprendre i compartir sempre i quan nosaltres siguem capaços de tenir un pensament crític amb les informacions que rebem.