Hola a tothom!
Fa uns dies va venir a classe Xavi Giró a parlar-nos de les últimes invencions cibernètiques, concretament de la Web 2.0 . Ens va explicar com funciona i quins canvis comporta la web 2.0 de la web 1.0 que hi havia fa un temps. La conferència va ser molt entenedora i vaig poder comprendre millor les opcions actuals pel que fa a la comunicació i al informació via internet, com les wikis, facebook o el correu electrònic.
Però, i l'educació? També ha passat de ser 1.0 a 2.0? La resposta és sí.
Amb els avenços en la comunicació, els mètodes d'ensenyament també han anat evolucionant. Per exemple, quan abans havies de fer un treball sobre Bach per a la classe de música, anaves a la biblioteca, cercaves informació sobre el compositor en una enciclopèdia i copiaves el que et semblava més important. Ara, obres un navegador, entres a Google i poses el nom, li dones a enter i allà et surten un munt d'enllaços a d'altres pàgines web que parlen sobre el comopsitor, selecciones un i, en el moment d'entrar, selecciones i enganxes el paràgraf que més t'ha interessat en un processador de textos. Així és molt més ràpid i fàcil fer un treball.
Actualment, tenim a l'abast molta més informació i hi podem accedir més fàcilment. Això és un avantatge, però també és un incovenient, ja que es perden les capacitats de selecció de la bona informació i de cura de fer un bon treball. Moltes vegades, el que trobem a internet no és del tot cert o és completament erroni, però no ens adonem. De seguida, els nanos reben informació incorrecta i no ho saben perquè no tenen aquesta capacitat per saber què està bé i què no.
Però no to són inconvenients. Amb la creació de les xarxes de comunicació que ha comportat la Web 2.0 es poden compartir coneixements de tot tipus amb persones de distintes poblacions, països i, fins i tot, continents de manera instantània. I trobo que aquest és un gran avantatge, perquè així, per exemple, una comunitat de científics dels EE.UU. pot descobrir la vacuna contra la sida i informar d'això a les altres comunitats de cinetífcs del món en el mateix moment.
L'educació 2.0 és la millor forma d'aprendre i compartir sempre i quan nosaltres siguem capaços de tenir un pensament crític amb les informacions que rebem.
Fa uns dies va venir a classe Xavi Giró a parlar-nos de les últimes invencions cibernètiques, concretament de la Web 2.0 . Ens va explicar com funciona i quins canvis comporta la web 2.0 de la web 1.0 que hi havia fa un temps. La conferència va ser molt entenedora i vaig poder comprendre millor les opcions actuals pel que fa a la comunicació i al informació via internet, com les wikis, facebook o el correu electrònic.
Però, i l'educació? També ha passat de ser 1.0 a 2.0? La resposta és sí.
Amb els avenços en la comunicació, els mètodes d'ensenyament també han anat evolucionant. Per exemple, quan abans havies de fer un treball sobre Bach per a la classe de música, anaves a la biblioteca, cercaves informació sobre el compositor en una enciclopèdia i copiaves el que et semblava més important. Ara, obres un navegador, entres a Google i poses el nom, li dones a enter i allà et surten un munt d'enllaços a d'altres pàgines web que parlen sobre el comopsitor, selecciones un i, en el moment d'entrar, selecciones i enganxes el paràgraf que més t'ha interessat en un processador de textos. Així és molt més ràpid i fàcil fer un treball.
Actualment, tenim a l'abast molta més informació i hi podem accedir més fàcilment. Això és un avantatge, però també és un incovenient, ja que es perden les capacitats de selecció de la bona informació i de cura de fer un bon treball. Moltes vegades, el que trobem a internet no és del tot cert o és completament erroni, però no ens adonem. De seguida, els nanos reben informació incorrecta i no ho saben perquè no tenen aquesta capacitat per saber què està bé i què no.
Però no to són inconvenients. Amb la creació de les xarxes de comunicació que ha comportat la Web 2.0 es poden compartir coneixements de tot tipus amb persones de distintes poblacions, països i, fins i tot, continents de manera instantània. I trobo que aquest és un gran avantatge, perquè així, per exemple, una comunitat de científics dels EE.UU. pot descobrir la vacuna contra la sida i informar d'això a les altres comunitats de cinetífcs del món en el mateix moment.
L'educació 2.0 és la millor forma d'aprendre i compartir sempre i quan nosaltres siguem capaços de tenir un pensament crític amb les informacions que rebem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario